Seccions i Unitats

Centre de Datació

L’objectiu del Centre de Datació és establir un marc cronològic per a diferents problemàtiques d’interès prehistòric, històric i paleontològic o relacionades amb aspectes del patrimoni cultural. Per aconseguir aquest propòsit, el Centre de Datació aborda l’estudi de la qüestió en el seu conjunt a través de totes les evidències que s’hi puguin associar, ja sigui un jaciment arqueològic, la distribució de l’activitat al llarg d’un territori, la persistència d’un tipus d’espècie o la relació entre un conjunt d’objectes artístics.

El Centre de Datació té experiència en el desenvolupament i aplicació de mètodes de datació basats en isòtops radioactius. També disposa de l’equipament necessari per dur a terme aquestes finalitats. En qualsevol cas, els estudis que desenvolupa no es limiten només a aquest tipus d’anàlisi sinó que, la seva experiència i situació en el camp de l’anàlisi químic, li permeten implementar aquest enfocament global amb l’elecció i execució de qualsevol altra determinació necessària per obtenir la informació requerida per a cada estudi proposat.

El Centre de Datació està coordinat per José F. García (Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica, Secció de Química Analítica).

El nucli inicial de l’Institut compta amb 7 Grups de Recerca de Qualitat (GRC) reconeguts i finançats per la Generalitat de Catalunya. En el futur, altres grups poden proposar una adscripció a l’IAUB.

Anatomia Evolutiva i Patològica dels Humans i altres Primats

Aquest grup de recerca i innovació va ser reconegut per primera vegada com a grup de recerca de qualitat per la Generalitat de Catalunya l’any 1997 (SGR0318), i continua fins a l’actualitat sota els noms “Grup d’estudi de l’evolució dels homínids i altres primats” (1997-2014), “Biologia evolutiva dels humans i altres primats” (2015-2021) i, actualment com a grup d’estudi sobre “Anatomia evolutiva i patologia dels humans i altres primats” (2021-SGR-00244 – AEPPRI).

El grup AEPRI se centra en l’evolució humana, les adaptacions anatòmiques, l’anatomia i evolució dental, l’anatomia esquelètica humana i dels primats, la patologia dental, l’anatomia funcional i la patologia de l’esquelet, i la variabilitat anatòmica humana i dels primats.

Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI)

El Grup de Recerca i Innovació «Didàctica del Patrimoni, Museografia Integral i Noves Tecnologies» (DIDPATRI) va ser reconegut per la Universitat de Barcelona (UB-3337 i UB-003930) l’any 2000. El 2005 es va incorporar a l’àrea de grups de qualitat de la Generalitat de Catalunya (SGR 0’621); revalidat el 2009 (SGR 00245).

El grup ha desenvolupat activitats de recerca i innovació amb la intenció d’establir corrents de transferència de coneixement amb start-ups de les indústries i administracions culturals.

La pedagogia  del patrimoni i la museografia didàctica són els objectes de recerca prioritaris del grup des dels seus inicis, tot i que les investigacions sobre la didàctica de les ciències socials en el marc de l’educació formal i col·loquial també han determinat part de l’àmbit d’interessos, així com les noves tecnologies i mètodes aplicats a la investigació en història.

Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB)

L’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB), del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, neix de la necessitat d’adaptar la recerca arqueològica al desenvolupament de l’arqueometria, iniciant els seus treballs en el marc de la Línia de Recerca Departamental,  caracterització física, química i mineralògica de ceràmiques arqueològiques, establerta l’any 1985.

Els seus successius treballs i projectes de recerca van comportar el seu reconeixement oficial, el setembre de 1992, com a equip de recerca per part de la Universitat de Barcelona en virtut del que s’expressa en el capítol II del títol V dels seus estatuts. L’ERAAUB ha estat igualment reconegut com a Grup de Recerca de Qualitat per la Generalitat de Catalunya des de l’any 1995, essent avui en dia un Grup de Recerca de Qualitat Consolidat.

ERAAUB se centra en l’arqueologia i l’arqueometria de l’època romana i de l’antiguitat tardana, Cultura material romana i tardana, Arqueologia d’Àsia Central; Reconstruccions paleoambientals i Arqueologia de les Amèriques. Es centra principalment en l’aplicació de les ciències experimentals a l’arqueologia i a l’arqueologia de camp amb una intensa investigació sobre el terreny, incloent excavacions, prospeccions geofísiques i en superfície, i treballs etnoarqueològics en diversos jaciments i regions.

Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP)

L’activitat del GRAP s’inicià amb les intervencions arqueològiques als jaciments de La Moleta del Remei (Alcanar, Tarragona), Alto de la Cruz (Cortes, Navarra) i Puig de Sant Andreu (Ullastret, Girona) a partir de finals de la dècada de 1980. Els seus estudis es centraren en l’anàlisi del procés de transició entre el Bronze Final y la Primera Edat del Ferro en el nord-est peninsular, l’impacta del comerç mediterrani, i el desenvolupament de les estructures organitzatives i de control territorial al llarg de l’ibèric antic. Aquesta recerca continuà fins el present amb les intervencions als jaciments de La Ferradura (Ulldecona), La Cogula (Alcanar) i, molt especialment Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar).

A partir de l’any 2000 s’encetà una forta i consolidada línia de recerca centrada en l’estudi de la historiografia de l’arqueologia a Catalunya i Espanya. A partir de 2008, aquesta línia de recerca s’amplià per abastir l’estudi de la protecció i espoli del patrimoni històric, artístic i arqueològic espanyol i, per extensió del patrimoni arqueològic en temps de guerra. Des de 2012 s’ha potenciat la recerca en història de l’arqueologia amb un segon nucli de treball centrat en l’anàlisi de les relacions internacionals dels investigadors espanyols, i s’ha obert una de nova centrada en l’estudi de l’art rupestre prehistòric en la vessant mediterrània, així com una altra línia de treball sobre l’art rupestre amb especial importància en les anàlisis arqueoacústiques, en relació tant amb la música prehistòrica com amb l’acústica del paisatge. A partir de 2014 s’enceta una darrera línia de treball vinculada amb la museologia i la didàctica aplicada a l’àmbit de l’arqueologia culminada amb el projecte de la col·lecció museogràfica permanent del poblat del Alto de la Cruz (Cortes).

Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP)

El SERP és un grup de recerca en el camp de la Prehistòria vinculat a la càtedra de Prehistòria de la Secció de Prehistòria i Arqueologia que fou fundat l’any 1986 i d’aleshores ençà centra el seu treball en la reconstrucció paleoambiental i l’estudi de l’evolució cultural dins la Prehistòria partint de la premissa de la interdisciplinarietat.

Grup de Recerca d’Arqueologia Medieval i Postmedieval (GRAMP-MED)

El Grup de Recerca Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-Med) està format per un equip interdisciplinari de diferents membres d’institucions nacionals i internacionals i està inscrit al Departament d’Història i Arqueologia, àrea d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona.

Els successius treballs i projectes de recerca han donat lloc al seu reconeixement oficial l’any 1995 com a Grup de Recerca de Qualitat per la Generalitat de Catalunya, sent actualment Grup de Recerca Consolidat.

Els objectius del GRAMP-Med se centren en l’estudi i el desenvolupament de la història arqueològica en els períodes medieval i postmedieval, des d’una clara voluntat d’un enfocament transversal del coneixement. Des dels seus inicis, s’ha fet un esforç per incorporar nous elements multidisciplinaris per millorar l’arqueologia històrica i actualment compten amb un equip de recerca pioner a Espanya.

Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els processos d’Evolució social (GRACPE)

El GRACPE centra els seus estudis en la formació de les societats complexes i els camins que segueixen el seu desenvolupament, intentant explicar-ne les diferents trajectòries. La seva recerca s’enquadra en tres línies d’investigació l’arqueologia protohistòrica de la Mediterrània centreoccidental, l’arqueologia clàssica i l’Egipte antic així com diverses línies transversals d’arqueologia del conflicte, arqueobiològia, arqueometria i digitalització de béns mobles culturals.